Primer de tot he de dir que al final no he pogut disfrutar plenament de l'assignatura per manca de temps i que ha estat una verdadera pena.
Deixant això de banda, el temps que he pogut assistir he disfrutat bastant dels continguts i metodologia de les classes, com ja s'ha comentat anteriorment, s'agraeix moltíssim el fet de poder treballar sense les pressions i presses que ens trobem en altres assignatures i aixpo fa que poguem gaudir i realment aprendre.
Centrant-me en les activitats que hem realitzat, la majoria han estat engrescadores, dinàmiques i amenes. També les he disfrutat bastant, tot i que n'hi havia algunes que no vaig acabar d'entendre del tot.
En quant al blog, he de dir que vaig començar sense saber-ne res en absolut i ara estic bastant contenta amb el resultat que he obtingut. No vull dir que ho domini a nivell professional, fins i tot ni que ho domini, però si que ho manejo amb certa facilitat i això, per mi, és un aprenentatge significatiu i molt important que sense aquesta assignatura i la d'economia possiblement no hagués assolit mai.
Ja per acabar doncs, vull agraïr a en Pep les seves ganes, paciència i dedicació a la assignatura i alumnat ja que tots aquests valors que ens parlaves, també els transmeties i això crec que és el més important de tot.
Com que no ens vam poder acomiadar ja que, finalment, els meus petits monstres de primària em van passar la Grip (no se si la A, B o quina era...) i vaig estar uns dies amb deliris, vull aprofitar aquest comentari per desitjar-vos a tots i totes unes bones festes i una molt bona entrad al 2010!
Núria.
lunes, 28 de diciembre de 2009
Elogi a l'educació lenta
L'altre dia vaig presentar el llibre "Elogi a l'educació lenta" i, tot i que no el vaig triar per pròpia iniciativa, he de dir que estic profundament agraïda a en Pep que me'l va recomenar i fins i tot deixar i, gràcies a aquest fet casual i anecdòtic, m'he trobat amb un dels llibres més interessants que he llegit dins del camp de l'educació.
Durant la presentació crec que ja vaig poder transmetre bona part de les sensacions, conceptes i valors que em va transmetre a mi el contingut del llibre i vull aprofitar aquest comentari per aprofundir una mica més en el tema.
Cada cop més el temps i la velocitat s'ha apoderat de les nostres vides i ha fet que sovint ens oblidem de disfrutar de les petites coses, d'aturar-nos a observar, de oblidar-nos de quin dia som o de quina hora és. Amb aquest ritme de vida, tinc la sensació d'estar dins d'un tren, asseguda al costat de la finestra intentant disfrutar del paisatge, de les floretes que hi ha just al costat dels vagons, de les casetes que van apareguent, dels petits detalls que no tinc temps de veure per la velocitat a la que viatjo... Així és la vida que portem tots, sense temps per a nosaltres mateixos.
Si ho portem al camp de l'educació, com ja vaig comentar durant la presentació, el tema és igual o més greu. Ens hem oblidat del concepte d'educació. Aquesta hauria d'estar enfocada i centrada en l'aprenentatge real, en la valoració dels continguts que s'ensenyen, en el gaudir d'allò que estem aprenent, en tenir temps suficient per assolir els coneixements, conceptes i valors que se'ns transmet. Al final però, tot això acaba essent substituït per l'augment d'objectius, l'augment de conceptes, l'augment d'àrees d'aprenentatge, l'augment de competències i conseqüentment, l'augment d'estrès, de neguit i sobretot, la falta de temps per a fer-ho tot!
El temps ens controla a nosaltres enlloc de ser nosaltres qui controlem el temps i l'adaptem a les nostres necessitats.
Tot seguit he adjuntat diferents pàgines web on es parla sobre aquest concepte del moviment slow. Realment són molt interessants, així que si us ha agradat el tema no dubteu en consultar-les i de veritat, LLEGIR EL LLIBRE! Segur que el disfrutareu moltíssim.
domingo, 1 de noviembre de 2009
Drets Humans
Igualtat, llibertat i fraternitat. Aquesta és la línia conductora dels Drets Humans, la dignitat de les persones, tots els homes i dones som iguals i lliures. Això, malauradament, no és cert, ni de bon tros.
És un fet real i evident que en el seu moment es van escriure aquests drets que teoricament totes les persones del planeta hauríem de podem gaudir, la realitat però n'és una altra. Els conflictes d'interessos, les ansies de poder, els diners, la riquesa... Tot això perturba l'home i fa que no respecti els drets fundamentals de les persones.
Dret a la vida, a l'educació, a la llibertat, a la llibertat d'associació, a la llibertat d'expressió, a una vivenda digna... N'hi ha de primera i segona generació (polítiques i econòmiques respectivament). Totes són violades molt cruelment.
*Veure power point amb un molt bon resum dels Drets Humans: http://cv.uoc.edu/~amnistia/educa/ppp/derechos-humanos-es.pps#263,8,Derechos
És a dir, tot molt just, molt solidari... però, realment es cumpleix? NO, ÉS TOTALMENT UTÒPIC!
Podria començar a analitzar els mateixos països desenvolupats, del primer món, on clarament ja hi ha una absència clara d'aquests drets sobretot amb les persones immigrants, marginades, de classe social baixa... I què passa, per exemple, amb les persones homosexuals? Estan totalment acceptats? Gaudeixen de tots els drets a la vida, llibertat, etc...? No. Més aviat podríem dir que fins i tot, segons en quin país, la homosexualitat és delicte i està penada fins i tot amb la mort.
El que més indignació em provoca és que són precisament aquells països desenvolupats i que han participat en la declaració d'aquests drets humans, els primers que no ho cumpleixen dins dels seus propis països i que no fan res quan veuen que en altres països del tercer món es violen descaradament aquests drets. És més, gosaria dir que no fan res perquè ja els hi està bé, realment fins i tot en treuen benefici.
Sé que aquesta reflexió mostra una visió bastant pessimista de la societat en la que vivim, però es que realment és la sensació que tinc i mils d'articles a Internet i altres mitjans de comunicació en fan constància conínuament. Articles i notícies com les següents:
"Sri Lanka ha reunit els seus aliats per intentar fer callar les crítiques d'Occident per les presumptes violacions dels drets humans comesos durant l'última fase de la guerra contra els rebels Tigres de l'Alliberament del Regne Tàmil, han informat avui fonts diplomàtiques"
"Amèrica Llatina és la regió que presenta la distribució més desigual de laterra en tot el món.
Els pobles indígenes que allí habiten (al voltant de 50 milions de persones)són un dels col·lectius
humans que en major grau pateixen aquesta violència, en forma depersecució política,
repressió, presó, assassinats, massacres i, inclús, genocidis"
Els pobles indígenes que allí habiten (al voltant de 50 milions de persones)són un dels col·lectius
humans que en major grau pateixen aquesta violència, en forma depersecució política,
repressió, presó, assassinats, massacres i, inclús, genocidis"
Aquests són els que fan que te n'adonis de la verdadera realitat que ens envolta, que cada dia a tot el món hi ha violacions dels Drets Humans, hi ha violències de gènere, atacs homòfogs, racisme, corrupció dins els governs dels països, guerres d'interessos economics i un llarguíssim etc no solsament, com ja he dit anteriorment, en el tercer món i/o països subdesenvolupats sinó que si mirem al nostre voltant ens n'adonarem que dins dels països més avançats també hi ha injustícies i violacions dels drets fundamentals de les persones.
Aquí adjunto els link dels artícles complets des d'on he extret els exemples exposats abans:
A continucació un vídeo relacionat amb aquest abús de poder de les grans potències del món:
lunes, 19 de octubre de 2009
Motivació Escolar
Motivant a l'alumnat
La setmana passada vam encetar un tema que em va fer reflexionar: "Motivar als alumnes per estudiar". A classe vam llegir una notícia on hi havia centres que es plantejaven incentivar als estudiants amb recompenses econòmiques, és a dir, diners a canvi de examens aprovats.
De bones a primeres em va semblar la idea més descabellada, absurda, contradictòria amb tota la moral educativa i injusta que mai havia escoltat. No veia normal que s'hagués de donar diners a canvi de rebre una educació perquè llavors se'm plantejaven uns dubtes: és bo? Està bé? Dóna beneficis a llarg termini? Què passa amb els estudiants/es que ja estudiaven pel seu compte? És just per a tothom?
Les meves respostes gairebé immediates van ser que no, no estava bé, era l'incentiu més materialista i innútil que m'havien plantejat mai (al menys des d'alguna entitat educativa, clar estar que dins de cada llar i família en privat motiven als seus fills de forma molt similar). Beneficis a llarg termini? Tampoc, durarien fins que duressin les recompenses econòmiques i, fins i tot, abans. I els estudiants que ja estudiaven sense una motivació material darrere quedaven com "exclosos" de la motivació que s'exposava.
Després de debatir-ho una estona a classe, aquesta opinió tant "negativa" que inicialment vaig presentar, es va suavitzar una mica (que no del tot). La justificació d'aquest incentiu era que els diners es destinarien a bens educatius, és a dir, no serien simplement per l'oci dels estudiants, sinó per invertir-los en projectes educatius tals com excursions, material, recursos... Llavors la meva consqüent pregunta va ser: a qui se li donava els diners? A l'escola o a l'estudiant en particular? Fet que no vaig trobar resposta.
Particularment, tot i la justificació d'aquesta mesura motivadora, no m'ha acabat de convèncer el fet de donar diners als estudiants a canvi de bons resultats acadèmics. Crec que la motivació s'hauria d'encarar d'altra manera, en fer-los veure de l'importància de l'educació, de la sort i privilegi que molts d'ells tenen... Enfocar-ho cap a una motivació útil, moral i efectiva.
Aquí adjunto un article que parla de la motivació pels estudiants a l'hora d'estudiar.
http://www.tecnica80sinaloa.edu.mx/OrientacionTutoria/Dinamicas/04LA%20MOTIVACI%C3%93N%20EN%20EL%20ESTUDIO.pdf
El seqgüent vídeo no és d'educació precisament, però és un molt bon vídeo que Pep Guardiola va manar fer per ensenyar als seus jugadors abans del partit més important de la temporada passada. És una mostra de com un entrenador/mestre pot ser decisiu a l'hora de motivar els seus jugadors/alumnes. Vist està el resultat que es va obtenir contra un contrincant/prova/examen notablement difícil.
http://www.youtube.com/watch?v=35NTubjZinE&NR=1&feature=fvwp
La setmana passada vam encetar un tema que em va fer reflexionar: "Motivar als alumnes per estudiar". A classe vam llegir una notícia on hi havia centres que es plantejaven incentivar als estudiants amb recompenses econòmiques, és a dir, diners a canvi de examens aprovats.
De bones a primeres em va semblar la idea més descabellada, absurda, contradictòria amb tota la moral educativa i injusta que mai havia escoltat. No veia normal que s'hagués de donar diners a canvi de rebre una educació perquè llavors se'm plantejaven uns dubtes: és bo? Està bé? Dóna beneficis a llarg termini? Què passa amb els estudiants/es que ja estudiaven pel seu compte? És just per a tothom?
Les meves respostes gairebé immediates van ser que no, no estava bé, era l'incentiu més materialista i innútil que m'havien plantejat mai (al menys des d'alguna entitat educativa, clar estar que dins de cada llar i família en privat motiven als seus fills de forma molt similar). Beneficis a llarg termini? Tampoc, durarien fins que duressin les recompenses econòmiques i, fins i tot, abans. I els estudiants que ja estudiaven sense una motivació material darrere quedaven com "exclosos" de la motivació que s'exposava.
Després de debatir-ho una estona a classe, aquesta opinió tant "negativa" que inicialment vaig presentar, es va suavitzar una mica (que no del tot). La justificació d'aquest incentiu era que els diners es destinarien a bens educatius, és a dir, no serien simplement per l'oci dels estudiants, sinó per invertir-los en projectes educatius tals com excursions, material, recursos... Llavors la meva consqüent pregunta va ser: a qui se li donava els diners? A l'escola o a l'estudiant en particular? Fet que no vaig trobar resposta.
Particularment, tot i la justificació d'aquesta mesura motivadora, no m'ha acabat de convèncer el fet de donar diners als estudiants a canvi de bons resultats acadèmics. Crec que la motivació s'hauria d'encarar d'altra manera, en fer-los veure de l'importància de l'educació, de la sort i privilegi que molts d'ells tenen... Enfocar-ho cap a una motivació útil, moral i efectiva.
Aquí adjunto un article que parla de la motivació pels estudiants a l'hora d'estudiar.
http://www.tecnica80sinaloa.edu.mx/OrientacionTutoria/Dinamicas/04LA%20MOTIVACI%C3%93N%20EN%20EL%20ESTUDIO.pdf
El seqgüent vídeo no és d'educació precisament, però és un molt bon vídeo que Pep Guardiola va manar fer per ensenyar als seus jugadors abans del partit més important de la temporada passada. És una mostra de com un entrenador/mestre pot ser decisiu a l'hora de motivar els seus jugadors/alumnes. Vist està el resultat que es va obtenir contra un contrincant/prova/examen notablement difícil.
http://www.youtube.com/watch?v=35NTubjZinE&NR=1&feature=fvwp
martes, 13 de octubre de 2009
Octubre 2009
Bona tornada a la normalitat!
Bé aquesta seria la meva primera reflexió una mica de tot el que hem parlat durant les sessions de l'assignatura després d'aquesta setmana i mitja (i aprofitant aquest meravellós pont on tens temps per pensar!!).
Per fer una mica d'esquema, i per ajudar-me a mi mateixa, aquests serien "a grosso modo" els temes que crec més importants o que simplement hi vull reflexionar:
- VALORS--> valors d'avui en dia; els valors en una societat canviant; crisi de valors/valors en crisi.
- L'AUTORITAT--> dins d'una aula; a les famílies; l'autoritat com a valor...
- CAPITALISME/SOCIALISME-COMUNISME/NEOLIBERALISME--> el canvi al llarg dels anys. (Aquest últim punt és el que em va tocar a mi llegir en una pràctica feta a classe).
Començaré amb els "Valors".
Durant totes aquestes sessions que hem fet fins ara, ha estat el tema estrella. Sempre, d'una manera o altre hem acabat reflexionant i debatint sobre els valors d'avui en dia, sobre quins crèiem que eren els que tenen més pes dins la nostre societat o aquells valors que, individualment, crèiem que són els més importants.
Tothom arribàvem a l'acord que valors com el respecte, l'amor, la pau, la tolerància, etc. eren valors molt importants que es solen tractar i parlar a l'escola però no estàvem segurs si es treballaven del tot bé fent que s'interioritzessin en les consciències dels alumnes/as.
Si comparem la nostra societat actual amb la de fa només quinze anys enrere, ens n'adonem que ha canviat i molt. Els valors també han canviat, ja no es prioritzen uns valors que abans eren primordials i això es nota molt, per exemple, a les escoles.
Arrel d'això es planteja si hi ha crisi de valors, o són els valors que estan en crisi.
Fent un extens debat a classe, finalment arribem a la conclusió que amb el pas del temps hi ha hagut una sèrie de canvis dins les nostres vides, educació, cultura... que han fet que molts valors canviessin també o, simplement, desapareguessin. Per tant, no és que hi hagi una crisi de valors, perquè de valors en hi ha (i molts!) el que ha passat és que molts dels valors que abans tenien més pes, ara han gairebé desaparegut.
L'autoritat aniria molt relacionada amb els "valors desapareguts" (o menystinguts) que esmentava abans. Si remuntem a 20-30 anys enrere (més o menys quan la generació dels nostres pares anaven encara a l'escola) es fa clar que els valors d'aleshores es prioritzaven de forma molt diferent a la d'ara. Un dels valors que tenia més pes segurament era l'autoritat i el respecte davant el mestre i tothom qui fos més gran. Abans no es dubtava d'agredir a l'alumne/a només amb la fi de mostrar autoritat i que la respectessin, ara aquests valors han donat un gir de 180º.
Per útlim, volia esmentar el fet que llegis sobre la comparació entre capitalisme, socialisme/comunisme i neoliberalisme. El fet és que l'article em va interessar molt, em va fer reflexionar i arribar una mica a la conclusió que realment el que funciona ara mateix és el capitalisme, és el més equilibrat (i sovint injust). El que em va passar, però, és que no vaig entendre massa bé el neoliberalisme, i és per això que vaig buscar articles i vídeos fins que vaig trobar això que penjo per si teniu curiositat.
Després de totes aquestes reflexions, arribo a la conclusió temporal, que aquesta assignatura m'agrada, em fa pensar, parlem de temes que són totalment del meu interès i, a més, he fet un blog (jo que era mig enemiga de les TIC...)... Tot són valors positius, o no?
http://www.youtube.com/watch?v=9Afmgj55HBE&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=2IiUGovFLLw&feature=related
Bé aquesta seria la meva primera reflexió una mica de tot el que hem parlat durant les sessions de l'assignatura després d'aquesta setmana i mitja (i aprofitant aquest meravellós pont on tens temps per pensar!!).
Per fer una mica d'esquema, i per ajudar-me a mi mateixa, aquests serien "a grosso modo" els temes que crec més importants o que simplement hi vull reflexionar:
- VALORS--> valors d'avui en dia; els valors en una societat canviant; crisi de valors/valors en crisi.
- L'AUTORITAT--> dins d'una aula; a les famílies; l'autoritat com a valor...
- CAPITALISME/SOCIALISME-COMUNISME/NEOLIBERALISME--> el canvi al llarg dels anys. (Aquest últim punt és el que em va tocar a mi llegir en una pràctica feta a classe).
Començaré amb els "Valors".
Durant totes aquestes sessions que hem fet fins ara, ha estat el tema estrella. Sempre, d'una manera o altre hem acabat reflexionant i debatint sobre els valors d'avui en dia, sobre quins crèiem que eren els que tenen més pes dins la nostre societat o aquells valors que, individualment, crèiem que són els més importants.
Tothom arribàvem a l'acord que valors com el respecte, l'amor, la pau, la tolerància, etc. eren valors molt importants que es solen tractar i parlar a l'escola però no estàvem segurs si es treballaven del tot bé fent que s'interioritzessin en les consciències dels alumnes/as.
Si comparem la nostra societat actual amb la de fa només quinze anys enrere, ens n'adonem que ha canviat i molt. Els valors també han canviat, ja no es prioritzen uns valors que abans eren primordials i això es nota molt, per exemple, a les escoles.
Arrel d'això es planteja si hi ha crisi de valors, o són els valors que estan en crisi.
Fent un extens debat a classe, finalment arribem a la conclusió que amb el pas del temps hi ha hagut una sèrie de canvis dins les nostres vides, educació, cultura... que han fet que molts valors canviessin també o, simplement, desapareguessin. Per tant, no és que hi hagi una crisi de valors, perquè de valors en hi ha (i molts!) el que ha passat és que molts dels valors que abans tenien més pes, ara han gairebé desaparegut.
L'autoritat aniria molt relacionada amb els "valors desapareguts" (o menystinguts) que esmentava abans. Si remuntem a 20-30 anys enrere (més o menys quan la generació dels nostres pares anaven encara a l'escola) es fa clar que els valors d'aleshores es prioritzaven de forma molt diferent a la d'ara. Un dels valors que tenia més pes segurament era l'autoritat i el respecte davant el mestre i tothom qui fos més gran. Abans no es dubtava d'agredir a l'alumne/a només amb la fi de mostrar autoritat i que la respectessin, ara aquests valors han donat un gir de 180º.
Per útlim, volia esmentar el fet que llegis sobre la comparació entre capitalisme, socialisme/comunisme i neoliberalisme. El fet és que l'article em va interessar molt, em va fer reflexionar i arribar una mica a la conclusió que realment el que funciona ara mateix és el capitalisme, és el més equilibrat (i sovint injust). El que em va passar, però, és que no vaig entendre massa bé el neoliberalisme, i és per això que vaig buscar articles i vídeos fins que vaig trobar això que penjo per si teniu curiositat.
Després de totes aquestes reflexions, arribo a la conclusió temporal, que aquesta assignatura m'agrada, em fa pensar, parlem de temes que són totalment del meu interès i, a més, he fet un blog (jo que era mig enemiga de les TIC...)... Tot són valors positius, o no?
http://www.youtube.com/watch?v=9Afmgj55HBE&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=2IiUGovFLLw&feature=related
jueves, 1 de octubre de 2009
Hola a tothom! Finalment hem aconseguit fer aquesta fantàstica pàgina web!
A la classe de Cultura contemporània d'avui hem après totes a crear-ne una i crec que ha estat molt profitós, mai havia intentat de fer-ne una ni havia tingut la oportunitat, pel que estic molt satisfeta.
Mica en mica aniré perfilant i millorant la web aportant-hi tot el que vagi aprenent.
Núria.
A la classe de Cultura contemporània d'avui hem après totes a crear-ne una i crec que ha estat molt profitós, mai havia intentat de fer-ne una ni havia tingut la oportunitat, pel que estic molt satisfeta.
Mica en mica aniré perfilant i millorant la web aportant-hi tot el que vagi aprenent.
Núria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)